Montgrony

Feia temps que no hi tornava. De petit hi anava gràcies a la generositat de la família d'en Carles, que m'adoptava per aquelles vacances. En Carles és el meu amic de la infancia, un amic ara llunyà però que sento íntim en quan el retrobo, amb qui vaig descobrir les meravelles d'aquells paratges. Les estades amb la seva família eren un joc costant d'excursions i descobertes a la natura, llargues marxes a peu (ara en diríen trekking) per pujar al Pedra Picada, arribar a Castellar de n'Hug, a Gombrèn o només un passeig fins a la font de la Verge. Els bons tiberis hi sòn després sempre assegurats. No us podeu imaginar com s'hi menja de bé. Però passar-hi uns dies significa sobretot trobar el descans necessari per l'ànima i pel cos.

No deixeu de visitar aquest lloc tant meravellós de les contrades gironines, aquest espai perdut a les muntanyes on podeu oblidar el rellotge i el móbil al cotxe i practicar senderisme, caçar bolets (no trobareu millor lloc per fer-ho), escalada, etc.

Però sobretot no deixeu de sentir-hi el sabor de la història. Fa més de vint-i-cinc anys que hi vaig i allí mai canvíen les sensacions... Sempre segueixo sentint la presència del compte Arnau i els nou barons de la fama...

Quin cap de setmana tant meravellós, per la companyia de berga que ho va fer ben divertit (visca la ratafía!), per haver portat per primer cop a la meva filla a un lloc que intentaré que conegui bé, per tants records recuperats en només tres dies i pel plaer tant gran que em fa veure que la meva dona comparteix la passió per les caminades per Montgrony...

Si en voleu saber més www.montgrony.net (les reserves han de ser amb molta antelació!)

Cocina? Hummus

Si, también... ahora me ha dado por la cocina, nunca es tarde, sobre todo si vas por la vida de sibarita y te gusta lo bueno...
Voy teniendo éxitos sorprendentes y poco a poco iré almacenando algunas recetas para tenerlas a mano por si las necesito en algún momento.

Ahí va la primera: puré de garbanzos... HUMMUS!!!
Si habeis viajado por el mediterraneo oriental, tanto árabe como europeo, habreis probado el Hummus, a mi particularmente me encanta. Así que tuve una gran sorpresa cuando en el magnífico "CAFÉ DELS TINTS" de Figueres, dentro de un rincón colonial de comercio justo encontré PASTA DE SÉSAMO de Nicaragua, Marc (el gurú del borró) me indicó rápidamente que con ello tenia el 50% del hummus, así que me compré, me lancé a la búsqueda de las recetas y ésta es la que me ha dado el gusto que recuerdo de Jordania o de Egipto, ahí va:


Preparar para la batidora:
- medio bote (300-350 gramos) de garbanzos cocidos escurridos (y aclarados).
- una cucharadita rasa de sal
- dos dientes de ajo machacados
- zumo de un limón
- tres cucharadas de tahina (pasta de sésamo)
- un poquito de agua para darle la consistencia adecuada.

Batir y extender en un plato plano y para rematar podeis decorar con unos cuantos garbanzos cocidos, un buen chorro de buen aceite de oliva, espolvorear un poco de perejil muy picado y bastante comino en polvo... Se puede acompañar de unos palitos tostados de pan y una buena ensalada verde... Uno cierra los ojos y puede volver a deslizarse por el nilo...
Si alguien lo prepara que me diga que tal en los comentarios, vale? Yo me voy a poner la mesa...