Mostrando entradas con la etiqueta diario. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta diario. Mostrar todas las entradas

domingo, 26 de octubre de 2008

Que no se me vuelva a olvidar




Mientras voy rellenando el perfil del facebook y divirtiéndome con el invento, han vuelto a mi dos de los primeros grupos importantes en mi vida. He pasado muchas horas con su música de banda sonora y hacía una eternidad que no los disfrutaba. En especial a THE THE, cuyos temas jamás lograrán hartarme. Gracias también a Golpes Bajos, German Coppini y Teo Cardalda, vaya ratos... Memento...

miércoles, 15 de octubre de 2008

Montgrony

Feia temps que no hi tornava. De petit hi anava gràcies a la generositat de la família d'en Carles, que m'adoptava per aquelles vacances. En Carles és el meu amic de la infancia, un amic ara llunyà però que sento íntim en quan el retrobo, amb qui vaig descobrir les meravelles d'aquells paratges. Les estades amb la seva família eren un joc costant d'excursions i descobertes a la natura, llargues marxes a peu (ara en diríen trekking) per pujar al Pedra Picada, arribar a Castellar de n'Hug, a Gombrèn o només un passeig fins a la font de la Verge. Els bons tiberis hi sòn després sempre assegurats. No us podeu imaginar com s'hi menja de bé. Però passar-hi uns dies significa sobretot trobar el descans necessari per l'ànima i pel cos.

No deixeu de visitar aquest lloc tant meravellós de les contrades gironines, aquest espai perdut a les muntanyes on podeu oblidar el rellotge i el móbil al cotxe i practicar senderisme, caçar bolets (no trobareu millor lloc per fer-ho), escalada, etc.

Però sobretot no deixeu de sentir-hi el sabor de la història. Fa més de vint-i-cinc anys que hi vaig i allí mai canvíen les sensacions... Sempre segueixo sentint la presència del compte Arnau i els nou barons de la fama...

Quin cap de setmana tant meravellós, per la companyia de berga que ho va fer ben divertit (visca la ratafía!), per haver portat per primer cop a la meva filla a un lloc que intentaré que conegui bé, per tants records recuperats en només tres dies i pel plaer tant gran que em fa veure que la meva dona comparteix la passió per les caminades per Montgrony...

Si en voleu saber més www.montgrony.net (les reserves han de ser amb molta antelació!)

miércoles, 23 de abril de 2008

Una nueva revelación. ZEITGEIST.

Que maravilla. Gracias a Jana y Mavi por llevarme hasta este video. Entiendo que no es fácil sacarse dos horas de la manga... Que hay otras cosas más interesantes que hacer... También podeis ver los tres capítulos por separado y bajarla por la mula... Pero yo no puedo dejar de recomendaros esta verdadera REVELACIÓN. Salut!





jueves, 7 de febrero de 2008

Amnistia Internacional

El Gobierno de España lleva ocho meses impidiendo que veas este spot de Amnistía Internacional en los canales de televisión nacionales. Han dicho que no es de utilidad pública y que además es publicidad partidista y política (prohibida fuera del periodo electoral) y por ello amenazan con multar a los medios de comunicación que lo emitan. Fantástico. Si aquí estamos así, como deben estar en USA, Iràn o China?
En la siguiente entrada teneis el video.
Os sigo recomendando que no dejeis de bajaros los documentales VOCES CONTRA LA GLOBALIZACIÓN de la 2. Una visión salvaje de la realidad contemporánea.

miércoles, 6 de febrero de 2008

Ultimes d'Huez
















Más Alpe d'Huez








El trabajo es el refugio de los que no tienen nada que hacer.







jueves, 31 de enero de 2008

Por fin llegó la cosecha!







No em veia capaç de fer cinc cèntims de l'escapada. No sense les fotos, com podreu compendre se'm feia tan difícil explicar els meravellosos paisatges com les fantàstiques sensacions. No us perdeu les vistes i la perfecta cabanya de muntanya que els socis varen aconseguir. La organització des de Palamós va ser més que excel·lent... i la cabanya hotel crystal palace va ser perfectíssima per passar quatre dies inolvidables, tant per ser molt acollidora com per la seva ubicació... I en l'àmbit gastronòmic, ay en Joan... quin animal de la cuina!!! gràcies a tots per tot! Un gran plaer....Ho repetirem?????

miércoles, 30 de enero de 2008

Alpe d'Huez I

Hasta que me lleguen las fantásticas fotos que espero de todas las cámaras para colgar las mejores aqui, os pongo un par de videos para que vayais abriendo boca...


viernes, 4 de enero de 2008

Aneu al cine!!!


En Xavi és un gran "colega" i és un voraç consumidor de cultura i esports. És un pou de sabiduria. Es un gust seure a prop d'ell i deixar-se aconsellar. És per això que no pou deixar de copiar integrament el mail que han enviat la gent del CINECLUB DIÒPTRIA. Sóc el primer a autocriticarme per deixarme guanyar per la mandra i no gaudir de l'esforça que fan per portar cine de veritat. Cine com a seté art, no com a "enterteinement". No feu com jo que hi vaig molt de tant en tant. Feu l'esforç, fareu viatges meravellosos sense sortir de l'Empordà. A continuació, la propera proposta per començar bé el curs cinematogràfic 2008:



Hola,
després de les festes nadalenques reprenem la nostra programació dels dijous. La primera pel·lícula del 2008 serà "Fraulein", de la directora Andrea Staka, el dijous 10 de gener, a les 22.30h, als Catcinemes de Figueres.
Us hi esperem!

Cineclub Diòptria
Projecció en V.O.S.E. del dijous 10 de gener del 2008 als Catcinemes de Figueres

Títol / (títol original) : FRAULEIN (“Das Fräulein”)
País: Suïssa / AlemanyaGènere : DramaData estrena : Agost 2007 Durada : 81 min.Direcció i guió : Andrea Štaka Intèrprets : Mirjana Karanović (Ruža), Marija Škaričić (Ana), Ljubica Jović (Mila), Andrea Zogg (Franz), Zdenko Jelčić (Ante), Pablo Aguilar (Fredi), David Imhoof (Stefan), Vera Bommer (Sheila), Robin Rehmann (Momo), Sanja Ristic (Vera)
Música : Peter Von Siebenthal, Till Wyler i Daniel JakobFotografia : Igor Martinović
Muntatge : Gion-Reto Killias


Menys és més

Fa gairebé un any i mig, al Festival de Cinema de Valladolid del 2006, alguns companys del Diòptria vam tenir el privilegi d’assistir a un dels passis d’aquesta pel·lícula que competia en la secció oficial per l’Espiga d’Or. Recordo que en sortir vam estar comentant el molt que ens va agradar, les possibilitats que li donàvem perquè no se n’anés del festival amb les mans buides i, sobretot, la sort que teníem de poder gaudir d’obres com aquella (i com d’altres) que la major part de les vegades, ni tan sols s’estrenen al nostre país i, per extensió, no podem oferir-les a les nostres sessions del dijous.

Queda clar que, afortunadament, amb aquest darrer aspecte, ens vam equivocar. La pel·lícula es va endur el Premi de la Crítica Internacional i finalment es va estrenar aquí a l’agost... però amb una distribució que gairebé ratlla el ridícul: una sola còpia en versió original per a tot Espanya.

Per tot plegat ens fa especial il·lusió, després d’una llarga espera, haver aconseguit el lloguer d’aquest film que ens anem passant de mà en mà els diferents exhibidors i cineclubs d’arreu de l’estat, començant el nou any diòptric 2008 amb aquesta magnífica pel·lícula per compartir-la i reveure-la amb tots vosaltres.

Cineasta suïssa d’arrels iugoslaves, Andrea Staka prové del món del curtmetratge i amb “Fraulein” el seu primer llarg, posa la seva mirada a les sensacions, somnis i pors de tres dones de diferents edats que provenen de diferents parts d’un país que ja no existeix: l’antiga Iugoslàvia.

Ruza (Mirjana Karanovic), dona de mitjana edat, atractiva, controladora del seu món exterior i interior, dirigeix un restaurant a la gèlida, gris i ordenada ciutat de Zuric. La seva diligència i escrupolositat en la gestió de l’establiment és ben coneguda pels empleats i clients del local. Immigrant sèrbia es va instal·lar al país helvètic i va aconseguir sortir endavant a base d’una disciplina personal fèrria, foragitant totes les seves pors i aconseguint una independència desitjada però amb la contrapartida d’haver construït un mur infranquejable al seu voltant. Això ho sap bé la seva vella amiga Mila, assalariada del restaurant. Ella és la tercera “fraulein”, instal·lada en els seus propis somnis irrealitzables per poder sobreviure a la mort d’ideals que provoca el pas del temps.

La contractació d’una jove bòsnia, Ana (Marija Skaricic), desencadenarà una catarsi a la circumspecta i rutinària vida de Ruza. L’arribada de la fresca, natural, sincera, generosa i vivaç Ana al restaurant trencarà molts envans de cartró-pedra.

Deixant de banda el record del recent i horrorós passat bèl·lic, Staka mostra un triangle femení (no amorós, però sí afectuós), col·locant en cadascun dels vèrtexs la personalitat, el caràcter i l’actitud davant la vida d’aquestes tres dones.
És, precisament, la topada entre Ruza i Ana l’aspecte més enriquidor de "Fraulein": dues formes diferents de comportament i una relació que redundarà en benefici de qui ha viscut més però ha acumulat menys experiència en el terreny traumàtic.

Són, precisament, les vivències que porta Ana dins el seu farcellet allò que la porta a afrontar el dia a dia de la manera en què ho fa, desinhibida i paladejant el present que, a fi de comptes, es constitueix en el temps tangible de l’existència.

Xavier Cairó

jueves, 3 de enero de 2008

La única iglesia que ilumina es la que arde. (graffiti a L'Escala - Alt Empordà).

La familia solo existe desde hace 2000 años? Antes no había familias? La inventaron los curas? Esos patéticos individuos que critican a los homosexuales por ir contra natura mientras ellos hacen voto de castidad? Esos mequetrefes que hablan de que nos cargamos la democracia y menosprecian a las mujeres como en tantas otras religiones impidiéndoles ejercer el sacerdocio y estar a su altura? Decirlo en voz clara, Eva y todas sus sucesoras son unas grandes pecadoras impuras...

Hay muchos sacerdotes increibles. Los encontrareis en barrios marginales y paises remotos. Teología de la liberación. Perseguidos por la iglesia. Admiro mucho a Pere Casaldàliga y tantos otros como él. Lástima que el Vaticano los odie en la misma medida.
Y luego está esa sarta de patéticos vividores, tan asustados ante la inminente desaparición de su negocio (no le doy más que tres o cuatro generaciones) que pretenden también decidir sobre el destino de los agnósticos... y de cualquiera que ose vivir. Los monopolizadores de los grandes momentos de la vida... nacimiento, adolescencia, matrimonio, muerte, todo bajo su control y cobrando sin iva.
Y encima se gastan la pasta pidiendo en anuncios de tv que marqueis la casilla de la iglesia para que puedan cobrar sus sueldos... Cojonudo, si marcais la casilla de las ONG'S, las de la iglesia también recibiran dinero para poder seguir con su obra.
Es como el dinero que tenian invertido en GESCARTERA, que lejos de aquel personaje histórico llamado Jesús y de sus palabras, al menos las que yo he leido.

Me encantaria que los sacerdotes que son buena gente se salieran y se conviertieran en trabajadores sociales, voluntarios, psicólogos... allí donde sean de ayuda, lejos de esos fanáticos que se creen los dueños del mundo. Pero que patéticos... si sólo son hombres...
Que en el año 2007 estos tipos que no difieren tanto de los brujos de la tribu vengan a criticar el divorcio... "Aguanta mujer, aguanta las ostias que son el designio divino...".

Que en el año 2007 pretendan seguir influyendo en la política del país, es tan absurdo como que sigamos manteniendo una monarquia hereditaria, en vez de un presidente elegido democráticamente.

Pero bueno, hace 10 años estuve en Birmarnia. El principal consejero del dictador/general es un astrólogo. Y el país se sigue rigiendo por sus designios. Año 2007. En Africa ablaciones, en India castas... Cuando acabará tanta barbarie en nombre de Dios? Para esto sirven las religiones?

Ánimo, la cordura tendrá que acabar por imponerse... o no...
Que gran verdad la de Shopenhauer (o era Nietsche): las religiones son como las luciérnagas, solo brillan en la oscuridad...

domingo, 18 de noviembre de 2007

Vinaròs

Tanto si piensas que puedes, como si piensas que no puedes, estás en lo cierto.
Henry Ford

Ayer volvimos de Vinarós, veremos si el viaje en busca del grau mitjà valió la pena. En todo caso lo que si mereció el viaje fue la comida que disfrutamos en el Poble Nou del Delta de l'Ebre. Madre mia, que croquetas de pato con jabugo, que buñuelos de bacalao y quin arrós mariner. Ummmm.

jueves, 8 de noviembre de 2007

Los payasos de la tele

No soporto a varios de los personajes de la vida pública radiofónica y televisiva del pais. Entre ellos destacan los fantásticos Jimenez Losantos y César Vidal (tan patéticamente presuntuosos), pero hoy quiero venir a referirme a dos que despiertan en mi los instintos más asesinos y de los que no se habla tanto.

En primer lugar está el magnífico Josep CUNÍ, el típico periodista patético que sólo disfruta oyéndose a sí mismo. L'altre dia, senyor CUNÍ, el vaig poder veure realment com és... amb aquell fil de sang que li rajava de la boca.. fantàstic. Fantàstic veure en DURAN I LLEIDA flipat de la vida amb aquella aparició tan matinera...

Pero el que realmente me recuerda mi lado oscuro es el fantástico psicólogo/psiquiatra/vidente José CABRERA. Ese individuo al que los de Telecinco avisan para que de su opinión cada vez que pasa algo. El tipo entiende de todo, presenta libros en relación a la psicologia de los políticos, da su versión sobre el caso Madeleine y la personalidad de la madre... Este fraude humano hablaba de droga cuando era el gerente de la agencia antidroga de Madrid (uy, la DEA!) y habla de lo que sea por salir en la tele. Entiende de todo el hombre. Lo echaron de la Agencia Antidroga de la Comunidad de Madrid por chupar cámara, parece que el tipo no ha perdido el gusto... En todo caso, fijaros en su discurso, su credibilidad se vacía a medida que el tipo abre la boca...

viernes, 2 de noviembre de 2007

A tenir en compte!

El proper dijous 8 de novembre, el cineclub Diòptria projectarà la pel·lícula "Septiembres" del director català Carles Bosch.

A més, el divendres 9 de novembre, hi ha sessió del II Cicle de Cinema i Ciència, organitzat pel Museu de la Tècnica de l'Empordà, i en el qual el cineclub Diòptria col·labora. Projecció de "Nómadas del viento” (Le peuple migrateur), de Jacques Perrin, a les 20.00 h, a la sala de la Cate de Figueres. Amb la participació de: Jordi Sargatal (ornitòleg, editor del "Handbook of the birds of the world", i Director de la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya) , i Xavier Brau del Cineclub Diòptria. ENTRADA LLIURE.

També us fem saber que durant els dilluns del mes de novembre i part de desembre, tindrà lloc el Curs "Parlem de cine", a càrrec de David Ruiz, al centre Cívic de la Marca de l'Ham, de Figueres.

I finalment, encara més activitat cinematogràfica: els diumenges 4 i 11 de novembre, dins la "Tardoral de Cinema : I si nem a. .." es projectarà la 1a i 2a part respectivament de la pel·lícula "Once upon a time in America" ("Érase una vez en América") de Sergio Leone, a la sala d'actes climatitzada de la Rectoria de Garriguella, a les 19h. en VOSE. A continuació hi haurà col·loqui. ENTRADA LLIURE. (Organitza: Ajuntament de Garriguella. Regidoria de Cultura. Col·labora: Parroquia de Garriguella).

domingo, 28 de octubre de 2007

Recuperada del primer resfriado


Tras unos dias de fiebre y tras el aviso del pediatra: "entendereis porqué en todas las lenguas del mundo se les llama "mocosos"... ha regresado llena de fuerzas y afónica, lo cual, sintiéndolo mucho y pese a poder parecer un poco sádico, resulta un alivio... Se queja mucho más suavesito...

miércoles, 3 de octubre de 2007

Birmania - Ha llegado la hora de salir de la edad media!

El estruendo global de la opinión pública se está escuchando a través de las voces de cientos de protestas frente a las embajadas de China y Birmania. Se está preparando una campaña global masiva para el miércoles, incluyendo anuncios a toda página en el Financial Times y otros periódicos con el número de firmas recogidas. Se necesitan un millón de voces para atraer la atención del gobierno chino (su reputación internacional y los Juegos Olímpicos 2008 en Beijing dependen de ello). Por favor, firma la petición en el siguiente link si aún no lo has hecho y reenvía este mail al mayor número de personas posible. No sé si ésto será suficiente pero vale la pena intentarlo.
http://www.avaaz.org/en/stand_with_burma/t.php?cl=21555753

miércoles, 12 de septiembre de 2007

Return

Gràcies a l'Albert i al Quim per les pàgines http://www.minijuegos.com i http://www.electrocyber.com.ar. Quin vici!!! Ja s'han acabat les vacances...
Snif... La Isabel torna a currar avui... Y a mi solo me queda un mes de permiso...
Snif....Jurl... Espero que los juegos no funcionen desde el curro... No veas que peligro... (Ghost'n'goblins, phoenix...).

jueves, 23 de agosto de 2007

No hi podeu faltar!!!


Todo listo...A Vera!!!

Pese a lo impresentables que han resultado los de AD-SENSE y a la indignación que han generado, la vida sigue. Y que mejor para dejar testimonio de ello que en este lugar. Asi que os avisamos de que nos vamos de vacaciones, nos vemos a nuestro regreso, ya hemos preparado el equipaje, gafas de sol, vestido hippie por si salimos de allí...




Abajo está la vista del apartamento: piscina, chiringuito y playa... No es para dar envidia, es por si veis que no volvemos y quereis venir a buscarnos, pa que nos encontreis... como veis no podemos andar muy lejos...


FINS AVIAT!!

jueves, 16 de agosto de 2007

Cap de Creus


Martuky de Madrid me ha comentado que viene a pasar unos pocos dias a la zona del Port de la Selva - Cadaqués a mediados de setiembre. Magnífica visita....

Me ha pedido consejo, aunque ya conoce algo la zona. Por si acaso yo le he pasado estos lugares que a mi me encantan, aunque quizá en los comentarios le podais sugerir algunos más...

Marta:

Tienes que comerte un curry de buey en el restaurant del Cap de Creus, comida catalana e india con una de las mejores vistas del planeta. Tel: 972199005 (reserva o no comerás). El camino al hostal, hasta el faro, es un VIAJE en sí mismo.

En Cadaqués, si os quereis dar un homenaje, tendrias que probar a comer en Casa Anita (www.casa-anita.com 972258471) también deberías reservar. No dejan entrar paparazzis, por si te persiguen...

A parte de eso, puedes subir a comer al Monasterio de Sant Pere de Rodes, rodeada de las majestuosas vistas que ofrece un lugar que te regala unas sensaciones de una fuerza histórica fantástica. Algunos dias hay concierto y merece la pena acoplarse a alguna visita guiada...

lunes, 13 de agosto de 2007

Por fin vacaciones...


A dos dias de tomarme un par de meses en exclusiva dedicados a la de la foto y a sus padres... Con tanto tiempo que menos que escaparnos de nuevo diez dias a la luz de Almeria. Me llevo ese tocho que me deja tan KO como a Marta. A ver si soy capaz de digerirlo. También me apetece leer "La Vida maravillosa" de Stephen Jay Gould. Lo recomienda Punset, buen faro de Alejandría. Es de editorial crítica. Si os apetece un lugar donde encontrar referencias interesantes no dejeis de visitar el blog http://blogs.ccrtvi.com/elsenyorboix.php. Pertenece al programa de TV3 l'hora del lector y encontrareis muchas recomendaciones interesantes...
Ànimos y salu2 a toda la secta del blog!!!