martes, 8 de enero de 2008

Canon?

Este resumen no está disponible. Haz clic aquí para ver la publicación.

sábado, 5 de enero de 2008

Que venen els reis d'orient!!!


Que bien viene que la cabalgata pase por debajo de casa...

viernes, 4 de enero de 2008

Aneu al cine!!!


En Xavi és un gran "colega" i és un voraç consumidor de cultura i esports. És un pou de sabiduria. Es un gust seure a prop d'ell i deixar-se aconsellar. És per això que no pou deixar de copiar integrament el mail que han enviat la gent del CINECLUB DIÒPTRIA. Sóc el primer a autocriticarme per deixarme guanyar per la mandra i no gaudir de l'esforça que fan per portar cine de veritat. Cine com a seté art, no com a "enterteinement". No feu com jo que hi vaig molt de tant en tant. Feu l'esforç, fareu viatges meravellosos sense sortir de l'Empordà. A continuació, la propera proposta per començar bé el curs cinematogràfic 2008:



Hola,
després de les festes nadalenques reprenem la nostra programació dels dijous. La primera pel·lícula del 2008 serà "Fraulein", de la directora Andrea Staka, el dijous 10 de gener, a les 22.30h, als Catcinemes de Figueres.
Us hi esperem!

Cineclub Diòptria
Projecció en V.O.S.E. del dijous 10 de gener del 2008 als Catcinemes de Figueres

Títol / (títol original) : FRAULEIN (“Das Fräulein”)
País: Suïssa / AlemanyaGènere : DramaData estrena : Agost 2007 Durada : 81 min.Direcció i guió : Andrea Štaka Intèrprets : Mirjana Karanović (Ruža), Marija Škaričić (Ana), Ljubica Jović (Mila), Andrea Zogg (Franz), Zdenko Jelčić (Ante), Pablo Aguilar (Fredi), David Imhoof (Stefan), Vera Bommer (Sheila), Robin Rehmann (Momo), Sanja Ristic (Vera)
Música : Peter Von Siebenthal, Till Wyler i Daniel JakobFotografia : Igor Martinović
Muntatge : Gion-Reto Killias


Menys és més

Fa gairebé un any i mig, al Festival de Cinema de Valladolid del 2006, alguns companys del Diòptria vam tenir el privilegi d’assistir a un dels passis d’aquesta pel·lícula que competia en la secció oficial per l’Espiga d’Or. Recordo que en sortir vam estar comentant el molt que ens va agradar, les possibilitats que li donàvem perquè no se n’anés del festival amb les mans buides i, sobretot, la sort que teníem de poder gaudir d’obres com aquella (i com d’altres) que la major part de les vegades, ni tan sols s’estrenen al nostre país i, per extensió, no podem oferir-les a les nostres sessions del dijous.

Queda clar que, afortunadament, amb aquest darrer aspecte, ens vam equivocar. La pel·lícula es va endur el Premi de la Crítica Internacional i finalment es va estrenar aquí a l’agost... però amb una distribució que gairebé ratlla el ridícul: una sola còpia en versió original per a tot Espanya.

Per tot plegat ens fa especial il·lusió, després d’una llarga espera, haver aconseguit el lloguer d’aquest film que ens anem passant de mà en mà els diferents exhibidors i cineclubs d’arreu de l’estat, començant el nou any diòptric 2008 amb aquesta magnífica pel·lícula per compartir-la i reveure-la amb tots vosaltres.

Cineasta suïssa d’arrels iugoslaves, Andrea Staka prové del món del curtmetratge i amb “Fraulein” el seu primer llarg, posa la seva mirada a les sensacions, somnis i pors de tres dones de diferents edats que provenen de diferents parts d’un país que ja no existeix: l’antiga Iugoslàvia.

Ruza (Mirjana Karanovic), dona de mitjana edat, atractiva, controladora del seu món exterior i interior, dirigeix un restaurant a la gèlida, gris i ordenada ciutat de Zuric. La seva diligència i escrupolositat en la gestió de l’establiment és ben coneguda pels empleats i clients del local. Immigrant sèrbia es va instal·lar al país helvètic i va aconseguir sortir endavant a base d’una disciplina personal fèrria, foragitant totes les seves pors i aconseguint una independència desitjada però amb la contrapartida d’haver construït un mur infranquejable al seu voltant. Això ho sap bé la seva vella amiga Mila, assalariada del restaurant. Ella és la tercera “fraulein”, instal·lada en els seus propis somnis irrealitzables per poder sobreviure a la mort d’ideals que provoca el pas del temps.

La contractació d’una jove bòsnia, Ana (Marija Skaricic), desencadenarà una catarsi a la circumspecta i rutinària vida de Ruza. L’arribada de la fresca, natural, sincera, generosa i vivaç Ana al restaurant trencarà molts envans de cartró-pedra.

Deixant de banda el record del recent i horrorós passat bèl·lic, Staka mostra un triangle femení (no amorós, però sí afectuós), col·locant en cadascun dels vèrtexs la personalitat, el caràcter i l’actitud davant la vida d’aquestes tres dones.
És, precisament, la topada entre Ruza i Ana l’aspecte més enriquidor de "Fraulein": dues formes diferents de comportament i una relació que redundarà en benefici de qui ha viscut més però ha acumulat menys experiència en el terreny traumàtic.

Són, precisament, les vivències que porta Ana dins el seu farcellet allò que la porta a afrontar el dia a dia de la manera en què ho fa, desinhibida i paladejant el present que, a fi de comptes, es constitueix en el temps tangible de l’existència.

Xavier Cairó

jueves, 3 de enero de 2008

La única iglesia que ilumina es la que arde. (graffiti a L'Escala - Alt Empordà).

La familia solo existe desde hace 2000 años? Antes no había familias? La inventaron los curas? Esos patéticos individuos que critican a los homosexuales por ir contra natura mientras ellos hacen voto de castidad? Esos mequetrefes que hablan de que nos cargamos la democracia y menosprecian a las mujeres como en tantas otras religiones impidiéndoles ejercer el sacerdocio y estar a su altura? Decirlo en voz clara, Eva y todas sus sucesoras son unas grandes pecadoras impuras...

Hay muchos sacerdotes increibles. Los encontrareis en barrios marginales y paises remotos. Teología de la liberación. Perseguidos por la iglesia. Admiro mucho a Pere Casaldàliga y tantos otros como él. Lástima que el Vaticano los odie en la misma medida.
Y luego está esa sarta de patéticos vividores, tan asustados ante la inminente desaparición de su negocio (no le doy más que tres o cuatro generaciones) que pretenden también decidir sobre el destino de los agnósticos... y de cualquiera que ose vivir. Los monopolizadores de los grandes momentos de la vida... nacimiento, adolescencia, matrimonio, muerte, todo bajo su control y cobrando sin iva.
Y encima se gastan la pasta pidiendo en anuncios de tv que marqueis la casilla de la iglesia para que puedan cobrar sus sueldos... Cojonudo, si marcais la casilla de las ONG'S, las de la iglesia también recibiran dinero para poder seguir con su obra.
Es como el dinero que tenian invertido en GESCARTERA, que lejos de aquel personaje histórico llamado Jesús y de sus palabras, al menos las que yo he leido.

Me encantaria que los sacerdotes que son buena gente se salieran y se conviertieran en trabajadores sociales, voluntarios, psicólogos... allí donde sean de ayuda, lejos de esos fanáticos que se creen los dueños del mundo. Pero que patéticos... si sólo son hombres...
Que en el año 2007 estos tipos que no difieren tanto de los brujos de la tribu vengan a criticar el divorcio... "Aguanta mujer, aguanta las ostias que son el designio divino...".

Que en el año 2007 pretendan seguir influyendo en la política del país, es tan absurdo como que sigamos manteniendo una monarquia hereditaria, en vez de un presidente elegido democráticamente.

Pero bueno, hace 10 años estuve en Birmarnia. El principal consejero del dictador/general es un astrólogo. Y el país se sigue rigiendo por sus designios. Año 2007. En Africa ablaciones, en India castas... Cuando acabará tanta barbarie en nombre de Dios? Para esto sirven las religiones?

Ánimo, la cordura tendrá que acabar por imponerse... o no...
Que gran verdad la de Shopenhauer (o era Nietsche): las religiones son como las luciérnagas, solo brillan en la oscuridad...

lunes, 31 de diciembre de 2007

Ultima entrada del 2007

Este año ha sido de nacimientos. De este y muchos blogs conocidos. De Marta. De muchas cosas que seguiran creciendo. Incluso a pesar nuestro.
Enfin, que de lo mejor que he recibido este año por correo ha sido este video del cual os facilito el link. Me lo pasó Mavi, a quien aprovecho para mandar un beso y desearle lo mejor con la family. Se trata de un juez de menores de Granada, explicando su visión de la educación como padre y como juez y trayendo el sentido común tan perdido últimamente al respecto... Disfrutarlo!!! Y disfrutar del solsticio de hinvierno y de este año 2008 que tanta pinta de abundante tiene...

http://blogs.periodistadigital.com/electroduende.php/2007/09/19/emiliocalatayud_menores8794

jueves, 20 de diciembre de 2007

Ya llegan las super fiestas del gasto y la alegria forzada!!!! Bien, a ver si gastamos menos y la alegria es más natural y sincera el resto del año...






Se celebran los 10 años de los blogs. Enhorabona als membres de la SECTA!!!.

Como no soy parcial (ni lo pretendo) y no puedo decidirme (ni voy a intentarlo más) voy a colgar todas los christmas que aburrido me he currado con esta maravillosa modelo y asi os mirais el que más os guste.

Por cierto, parece que tras ciertos trabajos pendientes tengo algo más de tiempo, a ver si me pongo al dia en el blog por que me estais dando mucha caña...

Lo que no significa que no vigile los blogs de la secta y que felicite a shushi, pirula y sobretodo martuky, arale, novapatria, quim i blade que se siguen currando unos blogs de referencia.
Ànimos a todos y buena sal de frutas!!!!


Y por cierto todos contra el canon y contra jimenez losantos!!!

viernes, 14 de diciembre de 2007


Ole! Que contenta està amb el TRIPP TRAPP que li han regalat els cosins de Sant Feliu!!!