Aneu al cine!!!

En Xavi és un gran "colega" i és un voraç consumidor de cultura i esports. És un pou de sabiduria. Es un gust seure a prop d'ell i deixar-se aconsellar. És per això que no pou deixar de copiar integrament el mail que han enviat la gent del CINECLUB DIÒPTRIA. Sóc el primer a autocriticarme per deixarme guanyar per la mandra i no gaudir de l'esforça que fan per portar cine de veritat. Cine com a seté art, no com a "enterteinement". No feu com jo que hi vaig molt de tant en tant. Feu l'esforç, fareu viatges meravellosos sense sortir de l'Empordà. A continuació, la propera proposta per començar bé el curs cinematogràfic 2008:

Hola,
després de les festes nadalenques reprenem la nostra programació dels dijous. La primera pel·lícula del 2008 serà "Fraulein", de la directora Andrea Staka, el dijous 10 de gener, a les 22.30h, als Catcinemes de Figueres.
Us hi esperem!

Cineclub Diòptria
Projecció en V.O.S.E. del dijous 10 de gener del 2008 als Catcinemes de Figueres

Títol / (títol original) : FRAULEIN (“Das Fräulein”)
País: Suïssa / AlemanyaGènere : DramaData estrena : Agost 2007 Durada : 81 min.Direcció i guió : Andrea Štaka Intèrprets : Mirjana Karanović (Ruža), Marija Škaričić (Ana), Ljubica Jović (Mila), Andrea Zogg (Franz), Zdenko Jelčić (Ante), Pablo Aguilar (Fredi), David Imhoof (Stefan), Vera Bommer (Sheila), Robin Rehmann (Momo), Sanja Ristic (Vera)
Música : Peter Von Siebenthal, Till Wyler i Daniel JakobFotografia : Igor Martinović
Muntatge : Gion-Reto Killias

Menys és més

Fa gairebé un any i mig, al Festival de Cinema de Valladolid del 2006, alguns companys del Diòptria vam tenir el privilegi d’assistir a un dels passis d’aquesta pel·lícula que competia en la secció oficial per l’Espiga d’Or. Recordo que en sortir vam estar comentant el molt que ens va agradar, les possibilitats que li donàvem perquè no se n’anés del festival amb les mans buides i, sobretot, la sort que teníem de poder gaudir d’obres com aquella (i com d’altres) que la major part de les vegades, ni tan sols s’estrenen al nostre país i, per extensió, no podem oferir-les a les nostres sessions del dijous.

Queda clar que, afortunadament, amb aquest darrer aspecte, ens vam equivocar. La pel·lícula es va endur el Premi de la Crítica Internacional i finalment es va estrenar aquí a l’agost... però amb una distribució que gairebé ratlla el ridícul: una sola còpia en versió original per a tot Espanya.

Per tot plegat ens fa especial il·lusió, després d’una llarga espera, haver aconseguit el lloguer d’aquest film que ens anem passant de mà en mà els diferents exhibidors i cineclubs d’arreu de l’estat, començant el nou any diòptric 2008 amb aquesta magnífica pel·lícula per compartir-la i reveure-la amb tots vosaltres.

Cineasta suïssa d’arrels iugoslaves, Andrea Staka prové del món del curtmetratge i amb “Fraulein” el seu primer llarg, posa la seva mirada a les sensacions, somnis i pors de tres dones de diferents edats que provenen de diferents parts d’un país que ja no existeix: l’antiga Iugoslàvia.

Ruza (Mirjana Karanovic), dona de mitjana edat, atractiva, controladora del seu món exterior i interior, dirigeix un restaurant a la gèlida, gris i ordenada ciutat de Zuric. La seva diligència i escrupolositat en la gestió de l’establiment és ben coneguda pels empleats i clients del local. Immigrant sèrbia es va instal·lar al país helvètic i va aconseguir sortir endavant a base d’una disciplina personal fèrria, foragitant totes les seves pors i aconseguint una independència desitjada però amb la contrapartida d’haver construït un mur infranquejable al seu voltant. Això ho sap bé la seva vella amiga Mila, assalariada del restaurant. Ella és la tercera “fraulein”, instal·lada en els seus propis somnis irrealitzables per poder sobreviure a la mort d’ideals que provoca el pas del temps.

La contractació d’una jove bòsnia, Ana (Marija Skaricic), desencadenarà una catarsi a la circumspecta i rutinària vida de Ruza. L’arribada de la fresca, natural, sincera, generosa i vivaç Ana al restaurant trencarà molts envans de cartró-pedra.

Deixant de banda el record del recent i horrorós passat bèl·lic, Staka mostra un triangle femení (no amorós, però sí afectuós), col·locant en cadascun dels vèrtexs la personalitat, el caràcter i l’actitud davant la vida d’aquestes tres dones.
És, precisament, la topada entre Ruza i Ana l’aspecte més enriquidor de "Fraulein": dues formes diferents de comportament i una relació que redundarà en benefici de qui ha viscut més però ha acumulat menys experiència en el terreny traumàtic.

Són, precisament, les vivències que porta Ana dins el seu farcellet allò que la porta a afrontar el dia a dia de la manera en què ho fa, desinhibida i paladejant el present que, a fi de comptes, es constitueix en el temps tangible de l’existència.

Xavier Cairó